Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar la teva experiència i els nostres serveis, analitzant la navegació en el nostre lloc web. Si continues navegant, considerem que acceptes el seu ús. Pots obtenir més informació a la nostra Política de Cookies
-->

GARANTITZAT: EL TEU FILL NO ARRIBARÀ A SER FUTBOLISTA PROFESSIONAL!

GARANTITZAT: EL TEU FILL NO ARRIBARÀ A SER FUTBOLISTA PROFESSIONAL!

VOLS QUE UN NEN QUE JUGA A FUTBOL ARRIBI A SER PROFESIONAL?

Segons dades d’un estudi publicat al diari El País el passat mes d’abril, a Espanya hi ha 576.082 nens i nens amb llicència federativa de futbol, i 69.752 amb llicència de futbol sala. Aquests son números actuals de pràctica d’aquest esport en el nostre país, sense tenir en compte les competicions o esdeveniments que organitzen altres entitats, com els Consells Esportius a Catalunya per exemple.

Al veure aquestes dades, podem assegurar sense cap dubte que el futbol és, de llarg a Espanya, l’esport amb més practicants. Això implica que cada cap de setmana es juguen més de 30.000 partits de futbol, i que, evidentment, la federació Espanyola de futbol és la que més diner mou de totes les federacions del país, amb un pressupost de 90 milions d’euros.

Si a tot això, li sumem la gran quantitat de diners que guanyen les “estrelles” del futbol professional, ràpidament podem deduir on tenim el problema.

Amb les dades a la mà, és probable que alguns pares comprenguessin que els nens juguen al futbol per a divertir-se. Qualsevol altre objectiu que tingui a veure amb el d’arribar a ser professional és, estadísticament, il·lús.

A Espanya competeixen, cada any, aproximadament 100.000 futbolistes juvenils federats. Si tenim en compte que existeixen uns 2.500 futbolistes professionals i que la vida mitjana d’aquests és de cinc anys, les probabilitats de que un juvenil arribi a professional es redueixen a un 1%. Si agafem el punt de partida a cadets, infantils o alevins, les probabilitats son encara menors.

Arribar a ser futbolista professional no significa, necessàriament, arribar a Primera o Segona divisió. En aquestes dues categories d’elit juguen, aproximadament uns 1.000 futbolistes espanyols. Agafant altre vegada cinc anys com a mitjana, les probabilitats de que el nen debuti a Segona o Primera es redueixen a un 0,4%.

Futbol professional

Fins i tot si agafem els 20 millors clubs de Divisió d’Honor Juvenil, que representen el 0,5% de major qualitat d’Espanya, només un de cada quatre, aproximadament, tindrà opcions d’arribar a jugar algun minut a Primera o Segona.

Si tenim en compte tota aquesta informació, llavors perquè hi ha clubs i famílies que demostren una total falta d’empatia amb els nens? Perquè es projecten valors adults a un joc portat a la pràctica per nens en edat escolar, quan ells no li donen importància a les mateixes coses? Els nens es cansen de competir. Van a la recerca de diversió i es troben amb pressió. I moltes vegades volen deixar de practicar esport, normalment, quan arriben als 14-15 anys, edat crítica en la seva formació com a persona ja que entren de ple en l’etapa adolescent. Tot això gràcies a l’anomenat “síndrome d’estar cremat”, tot i que a vegades no poden deixar-ho per por a decebre al pare o l’entrenador.

S’ha de tenir clar que per a canviar aquests hàbits que encara existeixen en el futbol base del nostre país, la millor solució és la prevenció. No podem deixar al marge a ningú: institucions, famílies, clubs, tècnics, àrbitres, tots tenen un paper important en l’educació i transmissió de valors cap als nens i nenes. La formació i comunicació son una peça bàsica en la construcció d’aquest canvi. Es necessiten reglaments de règim intern als clubs, posar deures a les famílies, fer-les partícips dels valors del club. No poden quedar-se al marge i comportar-se com si el futbol no fos part de la vida real, com si en el partit del seu fill tot valgués i fos lícit per a desfogar-se.

S’ha de recordar que el futbol, com a esport, és simplement un joc, i la seva principal funció es la socialització, l'educació a través de valors, i la creació d'un hàbit de vida activa i saludable. Però pequè tot així sigui una realitat, és indispensable que tots els agents que interaccionen en l'educació del nen o nena ho facin en la mateixa direcció.

Related Posts:

Leave a Reply

All fields are required

Name:
E-mail: (Not Published)
Comment:
Type Code